El pro-passat dissabte vaig assistir a un esdeveniment a la Vila que m’acull (De moment). Es tractava del vernissatge que ens oferia un estament depenent de l’Ajuntament, amb motiu de la mostra d’un suposat “Artista”.
No sé jo el perquè no em va sorprendre gens la manca de rigor que algú que m’agradaria conèixer va emprar per seleccionar a semblant personatge per deixar-li exposar la seva feina a aquell lloc. És del meu coneixement que hi ha una llista prou llarga de gent molt capaç (Infinitament més que el que hi ha) però que resten complertament ignorats a la vista del a qui li direm “El gran selector”
Aquest personatge del qui ignoro la seva personalitat però de ben segur de curts coneixements de l’Art, crec que tampoc te gaire sort en els daus, o en el cara o creu, al menys a la vista de qui exposa a aquell indret.
Tot i així com que és (O deu de ser) a sou de l’Ajuntament, disfressa molt be la seva ignorància partint de la base de que allà ell és qui en sap més. I en això no comet cap error, donat de que si de veritat hi hagués allà algú que hi entengués encara que fos una mica, ja hauria procurat fotral de peus al carrer o donar li un lloc al davant d’un munt de cubells.
Però aquest no és el tema, encara que pot ser una bona introducció assenyalar al culpable d’aquesta darrera mostra de bonys, dits artístics. I també de pas se’l pot perdonar donat que segurament els seus coneixements d’art es basen en haver vist de prop un full de calendari amb una reproducció d’un quadre del Miró quan era un infant.
Tot i així soc del parè de que un lloc “Oficial” hauria de tenir més cura en esponsoritzar segons quines iniciatives, perquè després les persones no bragades en l’Art es creuen que els Artistes son tots uns galtes que prenen el pel a la gent. Quan en realitat ho son els energúmens que hi fiquen prou morro com per veure’ns ens casos com aquest.
El tema gruixut ve ara: Quan després de la senzillesa i palesa honestedat introductòria del Regidor de Cultura, els presents (Inclòs el que es auto anomenava artista) vam ser agredits verbalment per una poc simpàtica senyoreta i dic senyoreta perquè a modus d’aquelles senyoretes d’escola de pixaners, ens va anar trepanant el cervell minut rere minut, en un inacabable intent groller, fatídic i quasi inventat, ple de noms i referències encaixades a cop de calçador, per justificar que el suposat “Art” que allà hi havia, no era altre que una inspiració fonamentada en grans artistes contemporanis, o sigui una puta, burda i grollera copia mancada de creativitat, esperit i fins i tot estil i ganes.
L’autoanomenat “Artista” era allà de cos present, creient se plenament (O donat-li una estranya i afavoridora interpretació) el que la “Senyoreta” deia, i a l’hora sense entendre absolutament res veient-se transportat a l’Olimp dels grans deus de l’Art de la mà d’aquella xarlatana, acompanyat del vist i plau de la família, i amics, perquè com molt be va dir ell, (De les poques coses certes) l’acompanyaven les “tres F” (De l’Anglès: Family,Friends and Fools) Evidentment els pocs Fools que hi érem, ho havíem d’estar, i com una “Xota” per aguantar aquells momios penjats de les parets juntament amb la pila d’estupideses de la “Mestra Tites”.
Això sí, cal fer una especial esmena al quadre (Retrat del Pare) pintat per la filla del protagonista, una nena de 5 anys que té si no li espatllen, un brillant futur artístic pel davant. I de fet, la seva minúscula obra, és el millor que s’ha vist a la “Casa Gòtica d’Argentona” en els darrers dos anys... O pot ser fins i tot més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada